ENTREVISTA A GORDON LAWSON “De ben segur que el paisatge d’Orba, la vall i les seues muntanyes influeixen en les meues obres”. Gordon Lawson Gordon Lawson y Claudio Carbó Sobre la seva trajectòria i influències: Quan vas començar a compondre? Hi havia algun moment o figura clau que et motivés? Vaig començar a compondre ja des de la meua joventut, però quan vaig deixar d’ensenyar, l’any 1987, em vaig dedicar plenament, sense parar fins al dia d’avui. Moltes figures musicals em van motivar a escriure música, com Elgar, Vaughan Williams, Ireland o Finzi. Un dels meus primers èxits va ser l’arranjament d’una xicoteta cançó popular anomenada “L’il Liza Jane” i que va publicar l’editorial musical Novello l’any 1957. Amb més de 200 obres compostes, hi ha alguna peça que consideres especialment representativa de la teva carrera? Entre algunes que podria destacar voldria anomenar la meua sonata per a violí i piano, estrenada l’any 1999 i que és una mostra de la meua personalitat musical, a banda d’altres obres de major format com són un Stabat Mater, una missa de Rèquiem o “A Mass for Peace”, obres interpretades i que són una part important de les meues creacions. Quins compositors o estils han deixat empremta en la teva música? A la meua música coral, de més de 120 obres, és considerable l’empremta d’Herbert Howells i dels compositors que he anomenat abans. Sobre el “Concert per a piano” i l’estrena: Què et va inspirar a escriure el “Concert per a piano”? Honestament, el concert el vaig escriure pel pianista Claudio Carbó, donat que havia escrit abans peces més curtes dedicades a ell, que ha interpretat en diferents ocasions, i vaig pensar que volia escriure una obra de major format, ara fa poc més de 2 anys. Com va ser la col·laboració amb Claudio Carbó com a solista d’aquesta peça? L’estreta col·laboració ha sigut sincerament perfecta, trobant-nos quasi mensualment, mostrant les meues idees i provant junts les partitures que anava escrivint. Recorde un encontre a ma casa d’Orba, quan estava escrivint la cadència del primer moviment, que de seguida va anar al piano a tocar-la per veure què estava fent i com anava desenvolupant-se… ha sigut una creació musical seguida per ell en primer pla. Què destacaries d’aquesta obra en termes d’estil o tècnica? Pel que fa a l’estil del concert per a piano, possiblement el que va escriure John Ireland en seria un gran exemple, no tractant-se del llenguatge postromàntic alemany que imperava Europa a inicis del passat segle, donat que al Regne Unit el renaixement musical propi s’iniciava de nou amb aportacions d’aquest, com també abans Elgar i Williams entre altres. Però, d’altra banda, he volgut mostrar el meu propi estil en aquesta obra, potser amb ressonàncies remotes del 3r concert de Rachmaninov, sense pretendre res més que haver escrit el que anava sentint i que va anar fluint sense dificultat. També per la vessant pianística que he conreat al llarg dels anys, he combinat melodisme en cadascuna de les línies i el joc contrapuntístic sempre diferents plànols, a més de diferents qüestions mecàniques com escales, dobles notes, acords, sempre al servei de la música. Potser és la continuació del que vaig iniciar amb la meua Sonata per a piano 2013, l’obra més ambiciosa que havia compost per a piano fins a arribar a este concert. Hi ha algun significat especial darrere del “Concert per a piano”? No es tracta de música programàtica amb intencions d’il·lustrar un relat, sinó música en si mateix, amb ganes de mostrar les diferents possibilitats sonores del piano amb l’orquestra simfònica. Com et sents en estrenar aquesta obra en el marc d’una temporada tan destacada com la de l’OMA? Estic molt content de poder presentar este concert amb l’orquestra de la Marina Alta sota la direcció de Paco Estévez. L’he escoltada en diferents ocasions, en una d’aquelles interpretant la segona simfonia de Mahler a un nivell musical altíssim. I estic molt content que es compte amb músics i compositors locals per participar directament amb aquesta. Sobre la relació amb la Marina Alta i el futur: Què et va portar a establir-te a la Marina Alta? Vaig estar passant els Nadals dels anys 1972 i 1973 a Mojàcar, i quan vaig tornar a Brighton i obrir el periòdic vaig vore unes propietats a Orba i l’agent que ho portava estava a la meua ciutat. Vam visitar Dénia, però després ell em va recomanar no decidir res fins a visitar Orba. Al veure la que seria la meua parcel·la ho vaig tindre clar i es va construir la que és la meua casa en set setmanes, donat que la meua mare estava molt malalta de càncer i volia que la poguera veure. Però ella va sobreviure per poder visitar casa encara 13 vegades. Així que des d’agost de 1973 he estat vivint a Orba, i permanentment des de l’any 2002. La vida a la Marina Alta ha influït en la teva manera de concebre la música? Per descomptat: el meu escriptori i taula de composició estan enfront de la vall i totes les muntanyes que l’envolten, i segur que influïx en totes les recents obres que he escrit estant a Orba, especialment les millors. Creus que la música té el poder d’unir les diferents cultures que conviuen a la comarca? Estic segur d’això, que la música pot ajuntar i unir a persones, especialment quan es pot combinar una orquestra amb cor o instruments solistes, i esta experiència és molt enriquidora de cara al públic, que percep aquesta relació i entra a formar part d’ella. Què significa per a tu compartir programa amb una obra de Mozart? Mozart és un dels més meravellosos genis del món de la música: Bach, Mozart, Beethoven són tres dels més grans músics des del segle XVII. Però he de recordar que hi va haver un preciós període musical a Anglaterra al segle XVI, l’era isabelina, amb figures molt rellevants com Tomas Tallis, seguit del seu deixeble William Byrd i posteriorment Henry Purcell.
