Sin categoría archivos - Orquestra de la Marina Alta

Gran acollida en el concert inaugural de la Temporada Especial Mozart 2025 de l’OMA Un concert emotiu que va combinar clàssics de Mozart amb el talent de dos gran compositors de la comarca com Gordon Lawson i Ferran Ferrando. Ferran Ferrando El passat diumenge 23 de febrer, el Teatre-Auditori de Beniarbeig es va omplir per acollir el primer concert de la Temporada Especial Mozart 2025 de l’Orquestra de la Marina Alta (OMA). Amb una molt bona entrada i un públic entregat, la vetllada va combinar la música de Mozart amb l’estrena de dues obres de compositors vinculats a la Marina Alta. L’acte va comptar amb la presència de Christine Cook, regidora de Comunicació de Beniarbeig, qui en el seu discurs va destacar: “L’Auditori de Beniarbeig i l’OMA esperen que, amb el suport de tots vostés, puguem consolidar una temporada estable de concerts a la comarca de la Marina Alta.” També va intervindre l’alcalde Juanjo Mas, qui va expressar el seu suport a aquest projecte cultural que busca consolidar la música clàssica com a part fonamental de l’oferta cultural de la comarca. Un programa ple d’emoció i reconeixementSota la direcció de Francesc Estevez, l’OMA va interpretar la majestuosa Simfonia núm. 40 de Mozart, juntament amb dues estrenes de compositors arrelats a la comarca:Peça de concert per a trompa i orquestra, de Ferran Ferrando, qui va actuar com a solista.Concert per a piano, de Gordon Lawson, interpretat per Claudio Carbó. L’emotivitat va culminar amb el bis, una peça per a piano i trompa composta pel mateix Gordon Lawson, interpretada magistralment per Ferran Ferrando i Claudio Carbó. El públic va dedicar una gran ovació tant a Lawson com a Ferrando, reconeixent la importància d’aquestes estrenes i el talent dels compositors. Aquest concert inaugural marca l’inici d’una temporada prometedora, amb el Rèquiem de Mozart previst per al 13 d’abril i la Gran Partita el 18 de maig. Pròxim concert: 13 d’abril – Rèquiem de Mozart Entrades i abonaments disponibles: https://www.notikumi.com/search?q=beniarbeig Edit gallery

Mozart a Beniarbeig, Sin categoría

Entrevista a Claudio Carbó

Mozart a Beniarbeig, Sin categoría / orihuel

ENTREVISTA A CLAUDIO CARBÓ “Estrenar aquesta obra és una gran oportunitat per apropar el públic a la creació musical local juntament amb repertori internacional ja establert” – Claudio Carbó sobre el concert amb l’OMA Ferran Ferrando Sobre la seva trajectòria i formació: Quan vas descobrir la teva passió pel piano? Recordes algun moment clau que t’hi portés? A casa vivia un ambient musical quotidià, donat que mon pare tocava el piano quan arribava de la feina que tenia en aquell moment i vaig començar a tocar les primeres notes vora els sis anys. També la meua àvia tocava d’oïda i va haver un moment en que mon pare va començar a ensenyar-me: va ser el meu primer professor i sempre m’ha donat molts bons consells musicals i tècnics. L’assistència a concerts i l’esforç que feien els meus pares per portar-nos al conservatori de València allà pels anys 80-90 va ser una mostra del que significava la música com a part fonamental de la persona. Qui han estat els teus referents musicals al llarg de la teva carrera? Començant per mon pare i els primers mestres que vaig tindre, Mª Carmen Pérez o Fernando Puchol, recorde alguns concerts de xiquet de solistes com Barenboim, Radu Lupu o Joaquín Achúcarro que em van marcar. Posteriorment, treballar amb professors de renom internacional com Dmitri Bashkirov, Leon Fleisher, Alicia de Larrocha o Elisso Virsaladze, a més de molts altres, han format una personalitat musical sempre agraïda a les ensenyances que fins hui m’acompanyen. Quin ha estat el teu procés formatiu com a pianista? Hi ha algun mestre o escola que t’hagi marcat especialment? S’ha comentat sempre que hi ha diferents escoles pianístiques, com la francesa, alemanya, russa… però després de les guerres mundials i les comunicacions aèries actuals, he pogut rebre formació “internacional”, com també la referència ineludible de l’escola iniciada per Enric Granados i que va continuar l’eminent pianista Alicia de Larrocha a l’acadèmia Marshall. Els mestres que comentava abans van sembrar una llavor que continua fructificant dia a dia i que intente transmetre els meus alumnes al conservatori d’Oliva. Una tasca molt enriquidora va ser el poder realitzar repertori de trio de corda amb piano i altres agrupacions cambrístiques, a més de les experiències de fer música amb cantants: els pianistes ens ajuda eixir del nostre instrument per amollar-nos a les respiracions, arcs, etc., per descobrir la vertadera agògica i respiració intrínseca a la música. També he trobat moltíssima inspiració en gravacions de grans directors i músics de tots els instruments que no podria nombrar per nombrosos; esta facilitat que tenim hui en dia d’accés a tant de material audiovisual és un preciós complement a l’estudi diari que a la meua joventut només trobava en contades emissions de ràdio, TV i les gravacions que podiem trobar. A més del piano clàssic, t’interessen altres estils musicals o instruments? M’encanta la música en totes les seues expressions, especialment la música orquestral i operística, a banda del mon de la cançó o la música de cambra, que hui en dia desenvolupe juntament el trio Ausiàs March i diversos companys músics. El jazz és fonamental en el desenvolupament harmònic al piano i l’he conreat esporàdicament, gaudint de clàssics com Art Tatum o Oscar Peterson… però és un terreny que necessita molta dedicació per poder realitzar a alt nivell i el temps que tinc no m’ho permetria. Hi ha algun moment de la teva trajectòria com a intèrpret que recordis amb especial emoció? He pogut gaudir de tocar en grans sales de concert i també a llocs més reduïts on he vist que la música uneix a les persones i es realitza com un acte de comunicació expressiva mitjançant el so. Recorde un concert a la ciutat d’Alexandria, amb un piano prou antic que estava afinant un ancià invident i que va deixar impecable, on el sabor de la música anava més enllà dels ideals que tenim de l’auditori ideal, recordant aquelles vetllades entre amics on cadascú aportava alguna peça musical per gaudir de la música de tu a tu. Esta sensació intente traslladar a cadascun dels concerts, on veig en cada assistent una persona única a qui transmetre el meu missatge de part del compositor. Sobre el “Concert per a piano” de Gordon Lawson: Com vas rebre la proposta de ser el solista del “Concert per a piano” de Gordon Lawson i com ha estat la col·laboració amb ell en aquest projecte? És una gran alegria poder ser el pianista a l’estrena que farem el proper 23 de febrer d’aquesta gran obra de Gordon Lawson, a qui conec des de fa 8 anys i a qui aprecie molt per molts motius musicals i també d’amistat personal. Al mes d’haver-nos conegut a un concert al festival de música de la Font de la Figuera, em va visitar a casa acompanyat de 5 preludis per piano que acabava de composar per a mi. I després altres peces, com les 6 Bagatelles o l´última suite en 5 moviments que finalitzava fa dos mesos i que presentaré a primavera: es titula CARBO, utilitzant les inicials del meu cognom com acrònim per composar Capriccio, Arabesque, Rhapsody, Ballade i Ostinato. Parlem d’un compositor en actiu, sempre amb noves obres que gesta i vol compartir. El concert per a piano és una obra que va començar fa 4 anys i acabà a l’estiu de 2023. Només va acabar de compondre el 2n moviment va vindre a casa per mostrar-me’l i que el provarem a dos pianos. També va portar aquell mati un esborrany de l’inici del 1r moviment, així com part del tema principal. Hem estat en continua col·laboració durant tot el procés compositiu, provant moltes seccions i veient com un jove home de 90-91 anys s’apassionava donant a llum una composició per piano i orquestra simfònica! Finalment va concloure el tercer moviment i de seguida me’l va portar juntament amb la dedicatòria, esperant poder fer-lo algun dia. Ha sigut un projecte molt emotiu i al que estic molt agraït, a banda

Mozart a Beniarbeig, Sin categoría

Entrevista a Ferran Ferrando

Mozart a Beniarbeig, Sin categoría / orihuel

ENTREVISTA A FERRAN FERRANDO “Som una comarca rica musicalment “– Ferran Ferrando presenta la seva nova obra amb l’OMA Ferran Ferrando Què va despertar el teu interès per la música i la composició? Recordes algun moment decisiu? A ma casa sempre la música ha format part de la nostra educació, de la mateixa manera que ho faig amb els meus fills. El fet de donar el pas cap a la professionalitat ja va ser una decisió feta en base a fortaleses personals i eixides de futur. Quins compositors o estils han influït més en la teua manera de crear música? Les influències són de vegades misterioses, en el sentit de que les tens sense adonar-te’n. He tingut consciència d’algunes d’elles molts anys després quan he redescobert algun tipus de música i ahi veus que m’havia marcat, encara que l’escoltara quan era un xiquet. Soc molt eclèctic per eixa raó, però la meua música és tonal, amb harmonies coloristes i influències de grans mestres com Wagner (sense ser wagnerià) o Debussy (sense ser impressioniste) però també han influït Llach, Lefèvre, Mauriat, Glass o els Beatles. Com descriuries el teu estil com a compositor? Ha evolucionat al llarg dels anys? Pense que tinc un estil lleuger i espontani. Sí que he evolucionat, clar, no soc un compositor molt prolífic, però pense que he millorat en quan a estructurar millor el meu treball i mirar de ser més eficient alhora de plasmar les meues idees més humanament. Què significa per a tu haver creat l’“Himne de la Marina Alta”? En el moment en que vaig veure la convocatòria tenia clar el que volia i cap on no tenia que anar la concepció del nostre himne. Al final va eixir bé, em vaig sentir molt emocionat i satisfet. Com sempre que guanyes un concurs, qualsevol reconeixement públic és benvingut. Sobre la “Peça de concert” i l’estrena: Com va sorgir la idea de la “Peça de concert”? Què t’ha inspirat? La peça de concert té 20 anys, la vaig redescobrir per casualitat fa dos mesos, afortunadament la tenia impresa i la vaig poder re-escriure ja que l’arxiu informàtic no el puc llegir per qüestió de software. No recorde massa de quan la vaig fer, si que té una dedicatòria al final del segon moviment: A Carmen Sendra, que era l’àvia de la meua dona que va morir eixe mateix any. També recorde que la vaig escriure per a un trompista de Calp: Luís Tur. Al poc temps vingué una crisi que va canviar el panorama cultural i la peça va caure en l’oblit. Què representa per a tu poder estrenar-la com a solista amb l’Orquestra de la Marina Alta? La idea era que l’estrenara Luís Tur, però va declinar la meua invitació. També li ho vaig proposar a Cisco Bertomeu amb una mateixa resposta, aixina que vaig parar de buscar a un trompista i ja em vaig encarregar jo. Espere que en un futur no massa dilatat la peça vaja escampant-se. Hi ha alguna anècdota interessant o personal relacionada amb aquesta peça? Crec que ja n’he contat unes quantes. Tota música té una història darrere, sempre. Què esperes que el públic senta o interprete en escoltar aquesta obra? No es tracta de cap peça amb un missatge intrínsec, és una música que intenta ser bonica, graciosa, juganera o dialogant per si mateixa. Són tres moviments amb una durada aproximada de 15 minuts. Originalment no tenia cadència, però li l’he feta. En una cadència, el solista queda sol i toca lliurement el que vol. Esta cadència està escrita i arriba a una extensió de quasi cinc octaves, ahi sí que intente mostrar la tremenda tessitura del meu instrument, la trompa. Sobre la relació amb la Marina Alta i el futur: Quin paper juga Pego i la Marina Alta en la teva identitat artística? Jo sempre he anat de pegolí per tot arreu, mai he dit que soc d’un poble al costat de Dénia, per exemple. Supose que tinc una identitat molt marcada que està reforçada per l’orgull de ser d’on soc. Estes coses es noten més des de fora i des de lluny que no des d’ací on ho trobem tot molt normal. Artísticament estic molt vinculat a algunes iniciatives artístiques a nivell comarcal com és l’Orquestra de la Marina Alta, on estic vinculat des de fa més de 30 anys. Com veus el panorama musical a la Marina Alta? Què es podria fer per impulsar-lo encara més? Som una comarca rica musicalment però molt marcada per la distància de les capitals com a centres culturals potents. A València, Alacant i poblacions grans properes existeixen unes programacions de concerts estables i ben planificades des del començament de curs, el públic està habituat a acudir a escoltar música interpretada pels mateixos conjunts constantment, tot açò enriquit per aportacions externes. Aquest fet cultural és de primer nivell i en la comarca no tenim res semblant. Però s’està intentant establir, un exemple és el fet que a l’Auditori de Beniarbeig, a més del concert on s’estrenarà la meua “Peça de Concert” per a trompa, també s’estrenarà un concert de piano de Gordon Lawson i s’interpretarà la Simfonia 40 de W. A. Mozart. Abans que arribe l’estiu hi hauran dos concerts més de la mateixa formació al mateix auditori, tens la possibilitat de comprar un abonament o els concerts per separat. Això ja és una programació de temporada en miniatura, però això podria ser una llavor per fer-ho més gran, si funcionara seria un boom cultural de primer nivell, un escenari perfecte per estrenar més peces nostres o alienes, un escenari on tocar l’Orquestra de la Marina Alta com a resident i convidar a altres formacions comarcals o de fora, etc, etc. Eixe seria un impuls real i comarcal. Tens nous projectes musicals o composicions en ment que puguis compartir? Tinc projectes que van agafant forma com és el meu canal de YouTube FerranFHorn (https://www.youtube.com/@ferranfrenchhorn) que no para de créixer

Mozart a Beniarbeig, Sin categoría

Entrevista Gordon Lawson

Mozart a Beniarbeig, Sin categoría / orihuel

ENTREVISTA A GORDON LAWSON “De ben segur que el paisatge d’Orba, la vall i les seues muntanyes influeixen en les meues obres”. Gordon Lawson Gordon Lawson y Claudio Carbó Sobre la seva trajectòria i influències: Quan vas començar a compondre? Hi havia algun moment o figura clau que et motivés? Vaig començar a compondre ja des de la meua joventut, però quan vaig deixar d’ensenyar, l’any 1987, em vaig dedicar plenament, sense parar fins al dia d’avui. Moltes figures musicals em van motivar a escriure música, com Elgar, Vaughan Williams, Ireland o Finzi. Un dels meus primers èxits va ser l’arranjament d’una xicoteta cançó popular anomenada “L’il Liza Jane” i que va publicar l’editorial musical Novello l’any 1957. Amb més de 200 obres compostes, hi ha alguna peça que consideres especialment representativa de la teva carrera? Entre algunes que podria destacar voldria anomenar la meua sonata per a violí i piano, estrenada l’any 1999 i que és una mostra de la meua personalitat musical, a banda d’altres obres de major format com són un Stabat Mater, una missa de Rèquiem o “A Mass for Peace”, obres interpretades i que són una part important de les meues creacions. Quins compositors o estils han deixat empremta en la teva música? A la meua música coral, de més de 120 obres, és considerable l’empremta d’Herbert Howells i dels compositors que he anomenat abans. Sobre el “Concert per a piano” i l’estrena: Què et va inspirar a escriure el “Concert per a piano”? Honestament, el concert el vaig escriure pel pianista Claudio Carbó, donat que havia escrit abans peces més curtes dedicades a ell, que ha interpretat en diferents ocasions, i vaig pensar que volia escriure una obra de major format, ara fa poc més de 2 anys. Com va ser la col·laboració amb Claudio Carbó com a solista d’aquesta peça? L’estreta col·laboració ha sigut sincerament perfecta, trobant-nos quasi mensualment, mostrant les meues idees i provant junts les partitures que anava escrivint. Recorde un encontre a ma casa d’Orba, quan estava escrivint la cadència del primer moviment, que de seguida va anar al piano a tocar-la per veure què estava fent i com anava desenvolupant-se… ha sigut una creació musical seguida per ell en primer pla. Què destacaries d’aquesta obra en termes d’estil o tècnica? Pel que fa a l’estil del concert per a piano, possiblement el que va escriure John Ireland en seria un gran exemple, no tractant-se del llenguatge postromàntic alemany que imperava Europa a inicis del passat segle, donat que al Regne Unit el renaixement musical propi s’iniciava de nou amb aportacions d’aquest, com també abans Elgar i Williams entre altres. Però, d’altra banda, he volgut mostrar el meu propi estil en aquesta obra, potser amb ressonàncies remotes del 3r concert de Rachmaninov, sense pretendre res més que haver escrit el que anava sentint i que va anar fluint sense dificultat. També per la vessant pianística que he conreat al llarg dels anys, he combinat melodisme en cadascuna de les línies i el joc contrapuntístic sempre diferents plànols, a més de diferents qüestions mecàniques com escales, dobles notes, acords, sempre al servei de la música. Potser és la continuació del que vaig iniciar amb la meua Sonata per a piano 2013, l’obra més ambiciosa que havia compost per a piano fins a arribar a este concert. Hi ha algun significat especial darrere del “Concert per a piano”? No es tracta de música programàtica amb intencions d’il·lustrar un relat, sinó música en si mateix, amb ganes de mostrar les diferents possibilitats sonores del piano amb l’orquestra simfònica. Com et sents en estrenar aquesta obra en el marc d’una temporada tan destacada com la de l’OMA? Estic molt content de poder presentar este concert amb l’orquestra de la Marina Alta sota la direcció de Paco Estévez. L’he escoltada en diferents ocasions, en una d’aquelles interpretant la segona simfonia de Mahler a un nivell musical altíssim. I estic molt content que es compte amb músics i compositors locals per participar directament amb aquesta. Sobre la relació amb la Marina Alta i el futur: Què et va portar a establir-te a la Marina Alta? Vaig estar passant els Nadals dels anys 1972 i 1973 a Mojàcar, i quan vaig tornar a Brighton i obrir el periòdic vaig vore unes propietats a Orba i l’agent que ho portava estava a la meua ciutat. Vam visitar Dénia, però després ell em va recomanar no decidir res fins a visitar Orba. Al veure la que seria la meua parcel·la ho vaig tindre clar i es va construir la que és la meua casa en set setmanes, donat que la meua mare estava molt malalta de càncer i volia que la poguera veure. Però ella va sobreviure per poder visitar casa encara 13 vegades. Així que des d’agost de 1973 he estat vivint a Orba, i permanentment des de l’any 2002. La vida a la Marina Alta ha influït en la teva manera de concebre la música? Per descomptat: el meu escriptori i taula de composició estan enfront de la vall i totes les muntanyes que l’envolten, i segur que influïx en totes les recents obres que he escrit estant a Orba, especialment les millors. Creus que la música té el poder d’unir les diferents cultures que conviuen a la comarca? Estic segur d’això, que la música pot ajuntar i unir a persones, especialment quan es pot combinar una orquestra amb cor o instruments solistes, i esta experiència és molt enriquidora de cara al públic, que percep aquesta relació i entra a formar part d’ella. Què significa per a tu compartir programa amb una obra de Mozart? Mozart és un dels més meravellosos genis del món de la música: Bach, Mozart, Beethoven són tres dels més grans músics des del segle XVII. Però he de recordar que hi va haver un preciós període musical a Anglaterra al segle XVI, l’era isabelina, amb figures molt rellevants com Tomas Tallis, seguit del seu deixeble William Byrd i posteriorment Henry Purcell.