ENTREVISTA A CLAUDIO CARBÓ

Sobre la seva trajectòria i formació:

1. Quan vas descobrir la teva passió pel piano? Recordes algun moment clau que t’hi portés?

A casa vivia un ambient musical quotidià, donat que mon pare tocava el piano quan arribava de la feina que tenia en aquell moment i vaig començar a tocar les primeres notes vora els sis anys. També la meua àvia tocava d’oïda i va haver un moment en que mon pare va començar a ensenyar-me: va ser el meu primer professor i sempre m’ha donat molts bons consells musicals i tècnics. L’assistència a concerts i l’esforç que feien els meus pares per portar-nos al conservatori de València allà pels anys 80-90 va ser una mostra del que significava la música com a part fonamental de la persona.

2. Qui han estat els teus referents musicals al llarg de la teva carrera?

Començant per mon pare i els primers mestres que vaig tindre, Mª Carmen Pérez o Fernando Puchol, recorde alguns concerts de xiquet de solistes com Barenboim, Radu Lupu o Joaquín Achúcarro que em van marcar. Posteriorment, treballar amb professors de renom internacional com Dmitri Bashkirov, Leon Fleisher, Alicia de Larrocha o Elisso Virsaladze, a més de molts altres, han format una personalitat musical sempre agraïda a les ensenyances que fins hui m’acompanyen.

3. Quin ha estat el teu procés formatiu com a pianista? Hi ha algun mestre o escola que t’hagi marcat especialment?

S’ha comentat sempre que hi ha diferents escoles pianístiques, com la francesa, alemanya, russa… però després de les guerres mundials i les comunicacions aèries actuals, he pogut rebre formació “internacional”, com també la referència ineludible de l’escola iniciada per Enric Granados i que va continuar l’eminent pianista Alicia de Larrocha a l’acadèmia Marshall. Els mestres que comentava abans van sembrar una llavor que continua fructificant dia a dia i que intente transmetre els meus alumnes al conservatori d’Oliva. Una tasca molt enriquidora va ser el poder realitzar repertori de trio de corda amb piano i altres agrupacions cambrístiques, a més de les experiències de fer música amb cantants: els pianistes ens ajuda eixir del nostre instrument per amollar-nos a les respiracions, arcs, etc., per descobrir la vertadera agògica i respiració intrínseca a la música. També he trobat moltíssima inspiració en gravacions de grans directors i músics de tots els instruments que no podria nombrar per nombrosos; esta facilitat que tenim hui en dia d’accés a tant de material audiovisual és un preciós complement a l’estudi diari que a la meua joventut només trobava en contades emissions de ràdio, TV i les gravacions que podiem trobar.

4. A més del piano clàssic, t’interessen altres estils musicals o instruments?

M’encanta la música en totes les seues expressions, especialment la música orquestral i operística, a banda del mon de la cançó o la música de cambra, que hui en dia desenvolupe juntament el trio Ausiàs March i diversos companys músics. El jazz és fonamental en el desenvolupament harmònic al piano i l’he conreat esporàdicament, gaudint de clàssics com Art Tatum o Oscar Peterson… però és un terreny que necessita molta dedicació per poder realitzar a alt nivell i el temps que tinc no m’ho permetria.

5. Hi ha algun moment de la teva trajectòria com a intèrpret que recordis amb especial emoció?

He pogut gaudir de tocar en grans sales de concert i també a llocs més reduïts on he vist que la música uneix a les persones i es realitza com un acte de comunicació expressiva mitjançant el so. Recorde un concert a la ciutat d’Alexandria, amb un piano prou antic que estava afinant un ancià invident i que va deixar impecable, on el sabor de la música anava més enllà dels ideals que tenim de l’auditori ideal, recordant aquelles vetllades entre amics on cadascú aportava alguna peça musical per gaudir de la música de tu a tu. Esta sensació intente traslladar a cadascun dels concerts, on veig en cada assistent una persona única a qui transmetre el meu missatge de part del compositor.

Sobre el «Concert per a piano» de Gordon Lawson:

6. Com vas rebre la proposta de ser el solista del «Concert per a piano» de Gordon Lawson i com ha estat la col·laboració amb ell en aquest projecte?

És una gran alegria poder ser el pianista a l’estrena que farem el proper 23 de febrer d’aquesta gran obra de Gordon Lawson, a qui conec des de fa 8 anys i a qui aprecie molt per molts motius musicals i també d’amistat personal. Al mes d’haver-nos conegut a un concert al festival de música de la Font de la Figuera, em va visitar a casa acompanyat de 5 preludis per piano que acabava de composar per a mi. I després altres peces, com les 6 Bagatelles o l´última suite en 5 moviments que finalitzava fa dos mesos i que presentaré a primavera: es titula CARBO, utilitzant les inicials del meu cognom com acrònim per composar Capriccio, Arabesque, Rhapsody, Ballade i Ostinato. Parlem d’un compositor en actiu, sempre amb noves obres que gesta i vol compartir.

El concert per a piano és una obra que va començar fa 4 anys i acabà a l’estiu de 2023. Només va acabar de compondre el 2n moviment va vindre a casa per mostrar-me’l i que el provarem a dos pianos. També va portar aquell mati un esborrany de l’inici del 1r moviment, així com part del tema principal. Hem estat en continua col·laboració durant tot el procés compositiu, provant moltes seccions i veient com un jove home de 90-91 anys s’apassionava donant a llum una composició per piano i orquestra simfònica! Finalment va concloure el tercer moviment i de seguida me’l va portar juntament amb la dedicatòria, esperant poder fer-lo algun dia. Ha sigut un projecte molt emotiu i al que estic molt agraït, a banda de poder comptar amb la magnífica col·laboració de Francesc Estévez, que ens brinda a tots l’oportunitat de fer l’estrena de l’obra amb l’orquestra de la Marina Alta.

7. Quin és el repte més gran d’aquesta peça, tant a nivell tècnic com emocional?

D’una banda la textura orquestral és de gran densitat, així com la part pianística de rica polifonia, pel que es necessita trobar un balanç equilibrat per poder gaudir del contingut expressiu d’aquesta obra. D’altra banda, hi ha diferents moments d’intensa emocionalitat, tant en les culminacions com en moments íntims de gran sotilesa que fan l’obra molt polifacètica i que de segur arribarà al públic.

8. Què significa per a tu poder estrenar una obra amb l’Orquestra de la Marina Alta i en aquest context?

Em sembla una gran oportunitat poder col·laborar amb l’estrena d’una obra concertant pera piano i orquestra d’un compositor afincat a la comarca des de 2002 i dins del cicle que l’OMA ha preparat esta temporada, desitjant que siga un projecte en continu creixement per poder aficionar cada vegada més al públic a acostar-se a noves creacions d’autors locals de primera qualitat juntament amb repertori internacional ja establert.

Sobre el concert i la temporada de l’OMA:

9. Com descriuries el teu paper dins d’un programa compartit amb obres de Mozart?

Per mi la figura de Mozart és imprescindible i m’acompanya des de que era xiquet; veig que la seua espontaneïtat juntament amb el dramatisme que s’escoltarà a la 40 simfonia és una característica que ens fa reflexionar en la humanitat dels grans genis, que han deixat un llegat que ens obliga a transmetre esperança i a poder actualitzar contínuament aquesta música impregnada a les nostres personalitats musicals.

10. Quina importància creus que té l’estrena d’obres contemporànies en programes clàssics?

Crec que és molt lloable i a la volta estrictament necessària, no només per poder mostrar el que es fa hui en dia al mon de la composició, sinó també per descobrir que encara queda molt per dir dins del món que es coneix com “música clàssica” i que no és més que música de persones que viuen als nostres dien i tenen una veu interior que es realitza als pentagrames… què seria dels músics si no tinguerem noves creacions i ens perderem el gran esdeveniment que suposa omplir pentagrames buits de noves notes i matisos per poder servir-los als melòmans que esperen nova música!

11. Tens algun ritual o preparació especial abans de pujar a l’escenari per interpretar una obra tan exigent com aquesta?

La concentració en la partitura es mescla amb l’emoció i el desig de fer arribar al públic el missatge que rebem els intèrprets, en aquest cas amb una agrupació musical excel·lent dirigida pel seu mestre Estévez i que de segur ens farà a tots gaudir el proper diumenge d’un programa magnífic que combina la música del Mozart més excels juntament a dos estrenes de compositors presents a la Marina Alta, com son el pegolí Ferran Ferrando, a qui vull ja des d’ací felicitar per l’obra que estrenarà i el ja quasi orber Gordon Lawson.